El vell mirall



Em miro de nou al vell mirall
avui que el temps s'ha aturat
i segueixo veient el que sempre he vist

veig com es deformen els records
com es mal entenen les paraules
com em faig mal un cop rere l'altre

Miro per un mirallet petitó
i no em veig com a realitat
veig que s'em escapa el temps

i a vegades per més que no ho creiem el temps
només pasa per fer més i més mal......







2 comentarios:

Anónimo dijo...

És molt bonic lo que escrius. Per què ho has deixat i des de el 2012 no escrius ??

Mireia Balasch dijo...

Ets una ànima tan creativa i dolça, Mònica, que no puc fer res més que desitjar-te el millor en aquesta recerca tan difícil i constant que és la vida.

Publicar un comentario